L'ésser humà és un animal cultural. La cultura permet que ens adaptem a la natura a través del llenguatge simbòlic.
Els nostres gens ens determinen biològicament com a persones. No naixem com un paper en blanc, sinó que ja disposem de tota la informació que porten els nostres gens a tavés de la selecció natural. Però la naturalesa humana no és tot el que som. La naturalesa és el conjunt de trets que posseïm els éssers humans en comú.
La nostra natura està grabada en el nostre genoma, present des de la formació del zigot, i no canviarà al llarg de la nostra vida. Tal com diu Jesús Mosterín, "la natura és tot allò que fem perquè estem pre-programats genèticament per fer".
Però per sobre de la nostra naturalesa biològica, el que realment ens defineix com a persones són els factors d'aprenentatge social, les nostres accions, conductes, hàbits, moral, creences, etc. És a dir: allò que anomenem cultura.
El filòsof espanyol Jesús Mosterín defineix cultura com "tot allo que hem après a fer per la nostra pròpa voluntat".
En conclusió, la diferència principal entre natura i cultura és allò congènit (els gens) i allò adquirit (els memes); entre allò emmagatzemat al genoma, l'òrgan de la naturalesa, i el cervell, l'òrgan de la cultura.
Els humans provenim dels primats, que, a través d'una sèrie de transformcions que coneixem degut als fòssils, han anat desenvolupant les característiques biològiques de l'homínid actual. Totes les transformacions anatòmiques que ens diferencien dels primats formen part del procés d'hominització.
Els trets més significatius que ens distingeixen dels primats són el bipedisme, el desenvolupament de la cavtat cranial, i la reducció de la mandíbula, que ha permès l'aparició del llenguatge. Els éssers humans som els únics animals que tenim la capacitat de comunicar-nos mitjançant el llenguatge verbal.
