UTOPIA I DISTOPIA

Utopia

Aquesta paraula la utilitzem en el nostre llenguatge quotidià per tal de referir-nos a tot allò desitjable però inabastable, alguna cosa que volem però que està més enllà de les nostres possibilitats presents o, fins i tot, futures. 

Amb el terme "utopia" es designa la idea o representació d'una societat ideal, fantàstica i imaginària, paral·lela o alternativa al món actual. És a dir, la utopia idealitza i projecta sistemes i doctrines de societats perfectes, funcionals i idònies. Per tant, té el seu origen enla insatisfacció o desacord amb la realitat soial existent. En aquest sentit, podríem considerar-la com un motor de canvi i de transformació social. Van en contra d'allò que està establert.

El concepte d'"utopia" també pot designar aquell projecte o doctrina que es considera idoni, però inviable o de difícil posada en pràctica. En aquest sentit, "utopia" també es pot considerar una manera optimista de concebre com ens agradaria que fossin el món i les coses. 

La utopia ofereix la base per crear sistemes de vida alternatius, més justos, coherents i ètics. 

Totes les utopies tenen una sèrie de característiques comunes:

En primer lloc, apareixen sempre en moments de crisi de les tradicions, les ideologies i l'ordre social vigent. Tenen, doncs, una funció crítica. Però, alhora, la seva funció és també constructiva, ja que ofereixen alternatives i cerquen maneres concretes de dur-les a terme. Per això presenten propostes clares de planificació social, normes de convivència, etc.
D'altra banda, es fonamenten en unes determinades concepcions de la naturalesa humana i del bé comú que impliquen certs valors ètis i polítics a partir dels quals construeixen una idea del que haurà de ser el nou ordre social. En aquest sentit, les utopies sempre ideen institucions que condueixin a una socetat perfecta.

Al llarg de la Història, diversos llibres han tractat el tema de la utopia. El primer i un dels més importants és La República de Plató, en la qual l'autor formula el seu pensament polític i les seves idees sobre com hauria de funcionar la societat per arribar al seu màxim nivell de perfecció. A l'Estat ideal proposat , cada grup social hauria de complir una funció determinada. La de governar correspondria als filòsofs, els savis. Recordem que, per a Plató, conèixer el Bé és realitzar-lo. Per tant, estaríem parlant d'un Estat en el qual els seus dirigents tindrien com a prioritat el bé comú i,per tant, la Justícia.


A l'Edat Mitjana, Sant Agustí a La ciutat de Déu, compara la ciutat terrenal amb la celestial, on es viurà en un estat ideal. Es tacta d'un model de societat basat en l'amor a Déu, el menyspreu d'un mateix i la comunió ideal dels virtuosos.

Durant el Renaixement, a través de les utopies s'analitzen de forma crítica els canvis de l'època i es descriuen les aspiracions i necessitats dels diferents grups socials, especialment dels més  febles.

En aquest període destaquen tres utopies:

1)El terme "utopia" va ser inventat per l'escriptor i humanista anglès Thomas More, a partir dels vocables grecs ou, que significa 'no', i tópos, que vol dir 'lloc': per tant, 'lloc que no existex'. 

A la seva obra Utopia concep l'illa de Utopia com una societat comunal, racionalment organitzada, en la qual les cases i els béns són de propietat col·lectiva i no individual, i les persones passen el seu temps lliure llegint o fent alguna activitat relacionada amb l'art. Per tant, aquesta societat viu en pau, tranquil·litat, justícia i harmonia.  

2)Francis Bacon, filòsof, polític, advocat i escriptor anglès del segle XVI, va escriure la primera utopia científica o tecnològica. A la seva obra Nova Atlàntida, parla d'una illa governada per intel·lectuals i científics i fa una apologia de les transformacions tecnològiques.

3)Tomàs Campanella, a Ciutat del sol, descriu la seva utopia política. Ens presenta una societat  governada per sacerdots a la qual regna la concòrdia, no existeix la propietat privada i l'oci té una paper molt important (es treballen només 4 hores diàries).

A l'Edat Moderna, la utopia passa a ser concebuda com un ideal realitzable. Es considera com un futur ideal cap a la realització del qual camina la història. Al darrere d'aquesta nova concepció il·lustrada hi ha la idea de progrés, alimentada pels avenços de la ciència i la tècnica. De la mateixa manera que la realitat física i natural es transforma gràcies a aquests, a la Història existeix també un progrès cap a un món millor, lliure d'injustícies.
Un exemple d'utopia il·lustrada és la del filòsof francès Rousseau (1712-1778) qui, a la seva obra Emili analitza el model educatiu adient per tal de desenvolupar la bondat de l'ésser humà.

Quant a  les anomenades  utopies socialistes (segles XVIII i XIX), tenen el seu origen, d'una banda, en la convicció  que l'ésser humà és capaç de transformar la societat i, d'una altra, en la desil·lusió davant els resultats de la Revolució Francesa. Aquesta havia declarat la igualtat de tots els homes, però no havia fet res per millorar les condicions de vida de les classes treballadores.

Aquest tipus d'utopies poden agrupar-se en tres blocs:
-socialsme utòpic: confia en la bondat humana i concedeix molta importància a l'educació com a mitjà per aconseguir una societat emancipada. Proposa la creació de comunitats on els homes i les dones viurien sense que ningú els dominés. A aquest gru pertanyen autors com Saint Simon (1760-1825), Fourier (1771-1837) i R. Owen (1771-1858),entre altres.

-Socialisme científic o comunista: afirma que les transformacions econòmiques conduiran a una revolució  de la qual sorgirà, paulatinament, una societat sense propietat privada i sense classes. Els seus màxims representants seran Marx (1818-1883) i Engels(1820-1891).

-Socialisme anarquista: representat per Proudhon (1809-1865), Bakunin (1814-1876) i Kropotkin (1842-1921), defensa la supressió de tota forma d'autoritat i la creació d'una organització comunitària de la societat.

Distopia 

Al segle XIX apareixen una sèrie d'escriptors i de cineastes que denuncien situacions no desitjables. Es publiquen diferents novel·les on expressen el seu rebuig a aquestes situacions. Aquest gènere literari rep el nom de "distopia".

Una distopia és un relat que ens presenta un lloc imaginari on la gent porta una vida deshumanitzada i, sovint, hi domina la por. S'anomenen també "antiutopies" o "utopies negatives"

És un terme oposat a "utopia", ja que imagina una realitat futura que transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. Es tracta d'una societat fictícia on les tendències socials es porten cap a extrems apocalíptics. Amb això, la distopia pretèn explorar la societat per tal d'anticipar com certes maneres d'organitzar una societat poden derivar en sistemes totalitaris i injustos.

Algunes característiques de les distopies són les següents: en primer lloc, ens mostren imatges de futur on es pateix una involució cap a estadis més primitius. D'altra bada, s'intenta evitar un destí fatal. A més, tracten d'afrontar problemes del món modern, com l'explosió demogràfica, la contaminació mediambiental o la lluita pel poder. El món representat per les distopies està dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs esdevenen cada cop més irrellevants. 

La literatura distòpica neix el 1921, quan l'ingenier rus Yevgeni Zamiatin publica Nosaltres, presentant uns éssers sense nom que pateixen sota un poder absolut. Veiem com la distopia imagina un futur que manca de privacitat i llibertat, en la qual la ciència i la tecnologia  serveixen per a què unes èlits esclavitzin la humanitat. 

Després de la publicació de Nosaltres, destaquem uns altres tres llibres  que presenten societats distòpiques: Un món feliç, d'Aldous Huxley, 1984, de George Orwell i Farenheit 451, de Ray Bradbury. Tots tres parlen del totalitarisme, la industrialització i les guerres mundials.

A Un món feliç, Huxley imagina una societat que utilitzaria la genètica i la clonació per al condicionament i cotrol dels individus. L'obra descriu també el que seria una dictadura perfecta amb l'apariència d'una democràcia.

1984, de G. Orwell analitza el poder totalitari i el problema de l'individu contra el sistema

Farenheit 451, de R. Bradbury, es una crítica ferotge contra la societat nord-americana de 1953.

El cinema també s'ha fet ressó d'aquest tipus de societats futures mancades de llibertats i governades per poders autoritaris i, en molts casos, arbitraris. Alguns exemples podrien ser Los juegos del hambre (Gary Ross, 2012) , El corredor del laberinto (Wess Ball, 2014) o Divergente (Neil Burger, 2014), entre d'altres