L'ESCOLA D'ATENES

Una de les manifestacions més perfectes del classicisme renaixentista és L'Esola d'Atenes (1508-1511), d'un dels màxims exponents de la pintura del Cinquecento, Rafael Sanzio (1483-1520). La pintura representa la Filosofia, la via humana per accedir al coneixement, en contraposició a la Teologia, basada en la inspiració divina. 

DOCUMENTACIÓ GENERAL 

TÍTOL: L'Escola d'Atenes

AUTOR: Rafael (1483-1520)

ESTIL: Renaixement 

TÈCNICA: Fresc

SUPORT: 7,72 m 

LOCALITZACIÓ: Sala de la Signatura, Vaticà, Roma

El quadre s'enmarca en l'interior d'un ampli profund temple d'inspiració romana, en el qual es troben reunides un grn nombre de persones de l'Antiguitat, filòsofs i científics. El marc arquitectònic en què s'engloba el quadre consisteix en una gran nau amb volta de canó amb cassetons. 

Davant de l’edifici hi ha quatre esglaons, damunt dels quals es distribueixen els personatges formant una mena de semicercle al voltant de les figures centrals de la composició: Plató i Aristòtil, els filòsofs grecs més importants segons els humanistes. Aquestes dues figures queden enmarcades sota un arc de mig punt que representa el punt més llunyà, anomenat punt de fuga. A més a més, el cel blau que es veu deut a la inconclusió de l'edifici els fa de fons. Plató porta a les mans el Timeu, un dels seus Diàlegs més significatius, i amb el dit aixecat ens assenyala el cel, el món de les idees. Al seu costat, Aristòtil sosté un volum de l’Ètica i estén la seva mà dreta cap al terra, assenyalant la realitat. D’aquesta manera, Rafael vol mostrar l’oposició de la platònica teoria de les idees amb el racionalisme i l’empirisme predicats per Aristòtil.

Aquests dos persontes són els únics que transmeten tranqul·litat en contrast amb la resta, que discuteixen, es mouen. etc. 

Presidint la presència dels filòsofs, s’alcen les figures de Pal·las, Atenea i Apol·lo, les divinitats protectores del pensament i les arts.

       

Plató                                                Aristòtil

Al voltant de les figures centrals podem observar una selecció dels filòsofs de l’antiguitat: Sòcrates, Heràclit, Pitàgores, Anaxàgores, Protàgores, Euclides… És a dir, les diferents esferes del saber agrupades des de l’edat mitjana en el Trivium i el Quadrivium, els estudis de preparació a la filosofia (entesa com a ciència del saber) i la teologia (entesa com a ciència o estudi de Déu) en els centres d’ensenyament medievals.

La idea d'horitzontalitat que transmet la disposició dels personatges té, per tant, una possible correspondència amb la representació de les set Arts Liberals. En primer pla, a l'esquerra, trobem Gramàtica, Aritmètica i Música; a la dreta, Geometria i Astronomia, i, a dalt de les escales, Retòrica i Dialèctica. 

Set Arts Liberals 

Amb aquesta representació, la saviesa clàssica estava lligada al món humanista i renaixentista de l’època. I aquest lligam intel·lectual entre els móns clàssic i renaixentista es fa evident en observar els rostres dels filòsofs, que són representacions dels artistes del període: Leonardo da Vinci presta el seu rostre a Plató, Bramante a Euclides, Miquel Àngel a Heràclit, Perugino a Protògenes, i Rafel es presenta a si mateix com Apel•les, el més important dels pintors clàssics… Només la figura d’Aristòtil s’inspira directament en el bust hel·lenístic que es conserva en el Museu de les Termes.

La unitat i equilibri compositiu destaquen en l’obra de Rafael. D’una banda, els personatges es mostren dinàmics (es mouen en totes direccions i gesticulen, discuteixen, ensenyen, raonen, etc.) i les seves actituds arriben a ser agitades. Ara bé, l’estricta perspectiva lineal del marc arquitectònic determina la sensació estàtica del conjunt, a la vegada que li dóna un equilibri perfecte i una gran coherència. 

PERSONATGES:

1. PITÀGORES (matemàtic)

Pitàgores escriu en un llibre envoltat d'un grup d'observadors. Un d'ells (ANAXIMANDRE) pren nota d'allò que el mestre està escrivint. AVERROES, dret i amb un turbant, observa atentament el que fa el matemàtic. 

Pitàgores representa l'Aritmètica i la Música. 

2. PARMÈNIDES

Es troba dret al costat de Pitàgores, i sembla que vulgui mostrar-li alguna cosa d'un escrit que té a les mans. 

3. DIÒGENES EL CÍNIC

Aquest filòsof rebutjava les possessions terrenals i les convencions socials. Es per això que està estirat al mig de l'escala, ignorant tot el que succeeix al seu voltant. 

4. HERÀCLIT

Es troba situat al peu de l'escala, i introdueix la composició. Apareix pensatiu i quiet, tot i que la idea central del seu pensament és el moviment perpetu. 

El rostre d'aquest personatge està inspirat en el de l'artista Miquel Àngel. Precisament per axò, es recolza en un bloc de marbrre, símbol de la seva escultura. 

      

5. EPICUR

El filòsof Epicur veteix una túnica de color blau cel, i llegeix un llibre que li sosté un nen petit Per a ell, la felicitat residia en la recerca dels plaers de l'esperit. 

6. SÒCRTES

Va vestit amb una túnica marró i exposa les seves idees a un grup de persones. 

7. ALEXANDRE EL GRAN

Vestit amb armadura i portnt una espasa, escola atentament a Sòcrtes. 

Alexandre havia estat deixeble d'Aristòtil.

8. HEPÀTIA D'ALEXANDRIA

L'única dona de la composició vesteix una túnica blanca i mira fixament l'espectador. 

9. EUCLIDES (representant de la Geometria)

Està dibuxant en una pissarra una figura geomètrica amb un compàs, i envoltat d'una sèrie de deixebles. 

Euclides porta la cara del'arqutecte Bramante, que inspirà tota l'arquitecra en la qual s'enmarca el fresc. 

10. PTOLOMEU

Es troba d'esquena a l'espectador, duu una corona i sosté la bola del món, símbol de la seva teoria que defensava que la Terra era el centre de l'univers. 

11. ZOROASTRE (profeta)

Es troba davant de Ptolomeu i sosté l'esfera de l'univers.

12. RAFAEL

El pintor va autoretratar-se en la seva obra. És el jove que apareix amb un barret negre i mirant a l'espectador. 

13. SODOMA

Artista i amic de Rafael, situat just al costat del pintor. 

14. PLOTÍ

Gran teòric de l'art de finals del món antic, que deia que l'art havia de fugir d'imitar la realitat. 

15. ESTÀTUES D'APOL·LO I MINERVA

      

Apareixen a cada costat del fresc, i donen pas al fons arquitectònic que marca la profunditat de l'escena.