EL MITE DE LA CAVERNA

EL MITE DE LA CAVERNA,  PLATÓ

Avui he decidit parlar sobre "El mite de la caverna", d'un dels filòsofs més importants i destacats de la història, Plató. 

M'interessa especialment perquè trobo interessant el tracte que es fa de la relació entre la realitat i l'aparença,  mitjançant la Teoria de les Idees de Plató. 

Per centrar-nos, anem a començar parlant de l'autor del mite. Plató, juntament amb el seu mestre Sòcrates i el seu deixeble Aristòtil, és considerat un dels tres grans pensadors que van establir tota la tradició filosòfica europea.  

Plató va nèixer en una familia aristocràtica, però, atret per Sòcrates, va abandonar la seva inicial vocació política i les seves aficions literàries per dedicar-se a la filosofia. Va ser deixeble de Sòcrates durant vint anys. Quan van condemnar a mort al seu mestre, el 399 a.C., va decidir fugir d'Atenes i retirar-se completament de la vida pública. 

Va viatjar per Orient i el sud d'Itàlia, on va entrar en contacte amb els deixebles de Pitàgores. 

L'any 387 va fundar a Atenes una escola de filosofia, que va rebre el nom d'Academia, degut a què estava situada prop del jardí dedicat a l'heroi Academ. Aquesta academia comptava amb una residència d'estudiants, biblioteca, aules i seminaris especialitzats, i va servir de model per a les universitats posteriors. En ells s'estudiava i s'investigava sobre tot tipus de coses, ja que la filosofia abarca qualsevol tema i tacta sobre tota la realitat. Més tard van anar apareixent disciplines especialitzades com ara la lògica, la física o la ètica. Va perdurar més de nou-cents anys. 

Les idees de Plató van continuar influint en la història posterior del món occidental. 

 OBRES DE PLATÓ

Sòcrates no va deixar res escrit perquè pensava que el saber s'havia de transmetres orlament. A diferència del seu mestre, Plató sí que va escriure, i la majoria de vagades en forma dialogada, ja que pensava que els textos eren estúpids, perquè no podien donar resposta a les preguntes que es fes el lector. En canvi, els diàlegs permetien que els personatges converssesin entre si i es responguessin a les preguntes que els sorgissin. 

Una característica de l'estil platònic és l'ús del mite per fer més evident el pensament filosòfic, L'exemple que tractarem en aquest blog és el mite de la caverna utilitzat en La República, llibre polític que es pregunta per l'origen de la justícia. 

EL MITE DE LA CAVERNA 

Bé: per analitzar el mite, presentem primer la situació inicial i en què consisteix la història. Hem de dir que el mite és un diàleg entre un personatge que rep el nom de Sòcrates (i que actua com si fos Plató) i Glaucó, un altre filòsof.

Partim d'una caverna amb una gran obertura per la qual hi entra llum, en la qual hi trobem uns homes lligats amb unes cadenes per les cames i el coll, que no es poden moure ni girar el cap. Aquests homes, reacolzats en un petit mur, porten a la caverna des de la seva infantesa, i l'única que veuen és una paret de roca que tenen al davant.  La llum els ve d'un foc encès a una certa distància darrere seu sobre una elevació del terreny. Entre aquest foc i els presoners hi ha un camí elevat que permet la sortida al món exterior. 

Ara resulta que entren a la caverna uns homes portant una sèrie de figures d'animals i altres objectes, que sobresurten per sobre del mur. Degut a la llum del foc, les ombres d'aquests objectes queden projectades a la paret que observen els homes. 

Els homes, com que no poden moure's, únicament veuen aquestes ombres. Per a ells, són l'autèntica realitat, ja que no coneixen res més. 

A continuació, s'allibera un dels presoners. L'alliberament ha de ser a la força, ja que les cadenes que lliguen els homes, que representen la por, la desconfiança, la ignorància, etc., impedeixen que el presoner vulgui aventuar-se a caminar més enllà del mur. Fan que giri el cap i contempli la llum del foc (metàfora que representa l'obertura al coneixement, el desocultament de les veritats que no es coneixien). El presoner està coneixent una realitat que fins ara desconeixia, i per això li continuaran semblant més reals les ombres que veia abans. 

Si, a més a més, se l'obliga a pujar pel camí per sortir al món exterior, l'home veurà per primera vegada el sol, que ens permet distingir la realitat, i haurà d'anar acostumant-se al que veu. Primerament, veurà les ombres dels objectes reals reflectides per exemple a l'aigua, i finalment els objectes mateixos. Això representa el procés llarg i costós del coneixement. Així, l'antic presoner anirà descobrint totes les veritats ocultes del món, i aprendrà el funcionament d'aquest. 

Si aquest home tornés a la caverna per avisar els altres que el món real està a l'exterior, que la realitat que ells pensaven que era autèntica realment no ho és, sinó que només és una aparença, els seus companys no el creurien, perquè el fet de no tenir més coneixement els impedeix veure les coses d'una altra manera que no com les perceben mitjançant els seus sentits. 

El mite estableix quatre concepcions de la realitat. Primer de tot, dins de la caverna, món de la doxa (opinió), la realitat es percep a través dels sentits; a més a més, distingim entre la contemplació de les ombres (eikasia, que vol dir imaginació) i la de les figures o objectes, que són les imitacions de la realitat (pistis, que vol cir creença).

Fora de la caverna, parlem d'episteme (ciència). Representa el coneixement que prové de la raó. Distingim entre les ombres dels objectes que es perceben a l'aigua, que formarien part dels objectes matemàtics (o noesis) i els objectes reals, que són les idees (o dianoia). 

LA TEORIA DE LES IDEES

La doctrina de les Idees es fundamenta en l'acceptació de què més enllà del món dels objectes físics existeix el que Plató anomena el món intel·ligible. Aquest món és un regne espiritual constituit per una sèrie d'idees, que són perfectes, eternes, immaterials i immutables. 

El món de les idees posseeix una organització jeràrquica: per sobre de tot tenim la idea del Bé, il·luminant a totes les altres; després apareixen les ideea de Justícia, Bellesa, Ser i Un. A baix de tot trobem les idees dels nombres o de les matemàtiques, i finalment les dels éssers que formen el món material. 

Cada idea del món intel·ligible és el model d'una categoria particular de coses del món sensible, és a dir, de l'univers o món material en el qual vivim, format per una pluralitat d'éssers amb unes propietats diferents a les de les idees: són canviants, imperfectes, etc. Les coses del món sensible són només una imitació (mimesis) de les idees, és a dir, còpies imperfectes d'idees perfectes. Per Plató, tot el que capten els nostres sentits no és real, sinó només una imitació d'allò autènticament real. Per tant, el món real està format per idees, no per objectes. 

Només el món intel·ligible és l'autèntica realitat; el món sensible és únicament una aparença. Com que el món físic, que es perceb mitjançant els sentits, està sotmès a un canvi continu, només pot engendrar opinió (doxa). El veritable coneixement (episteme) és el coneixement de les Idees. 

Com a conclusió, podem reflexionar sobre si nosaltres vivim també en una caverna com la que se'ns descriur al mite. Realment percebem les coses tal com són? Com sabem si els nostres sentits no ens enganyen? Què és, realment, la realitat per nosaltres? 

Jo penso que en part sí que estem tancats dins una caverna igual que els presoners del mite, perquè no veiem les coses com realment són, sinó que el nostre món és aparent: ens acostem a la realitat mitjançant aparences. A més, estem condicionats per unes ideologies i unes creences que fan que cadascú percebi la realitat de manera diferent, i que cadascú tingui una manera de veure el món.