lunes, 29 de febrero de 2016

DESCARTES I EL DUBTE METÒDIC

(La Haye, França, 1596 - Estocolm, Suècia, 1650). Va ser un filòsof i matemàtic francès. És considerat pare de la flosofia moderna, i iniciat del racionalisme. Va proposar-se construir una nova filosofia sobre la base de la raó i amb l'eficaç metodologia de les matemàtiques. Igual que Galileu, va patir la persecució degut a les seves idees. 



FILOSOFIA DE DESCARTES


Destaquen de Descartes les obres Meditacions metmòrfiques (tractat en llatí) i El discurs del mètode (obra de divulgació escrita en francès). En elles es dedic a explicar el sistema filosòfic que va emprar amb l'objectiu de desenmascarar les evidències i certeses que componen la ciència, conegut com el "dubte metòdic".  Aquest projecte consisteix en 
posar en dubte tots els seus coneixements adquirits o heretats, els sentits, els principis matemàtics i, fins i tot, la seva existència i la del món. Per tal de forçar-se a dubtar, imagina la presència d'un "geni maligne", que és un ésser superior que l'enganya sobre totes les coses. 


El primer que observa Descartes és que no pot dubtar de què ell mateix està dubtant. És a dir: troba una primera certesa absoluta, la res cogitans, que és una subtància pensant. Cogito ergo sum, que vol dir "penso, llavors existeixo". Ja té la primera conclusió: partim d'un "jo", d'un subjecte, que té existència per si mateix i que dubta, pensa. 


El segon que es planteja Descartes és que aquest "jo" viu en un món. Per tant, és necessària la distinció entre sujecte i món (substància extensa o res extensa). Com que ell s'ha proposat dubtar de tot, no pot creure que aquest món sigui real. Necessita que una tercera substància verifiqui l'existència d'aquest món. 

Aquesta tercera substància (substància infnita o res infinita) és un Déu metafísic que, pel seu caràcer bo, és incapaç d'enganyar-lo sobre res o inculcar-li idees incorrectes. D'aquesta manera, justifica l'existència del món. 




No hay comentarios:

Publicar un comentario