Aristòtil estableix que qualsevol objecte particular o substància que té existència per si sol està constituit per dos elements, dependents l'un del l'altre. Per una banda, tenim la matèria (hylé) i per una altra la forma (morphé).
La matèria respon a la pregunta "de què està fet?". És indeterminada (no té cap concreció), i concreta o individualitza la forma.
Aquesta última respon a la pregunta "què és?", i es correspon amb l'essència universal, el concepte genèric o la idea. La forma determina la matèria (li posa límits).
Si apliquem la teoria hilemòrfica en els éssers humans, la matèria serien les cèl·lules que componen el cos, i, la forma, l'ànima.
Com que aquests dos elements no són independents l'un de l'altre, quan el cos deixa de funcioar (és a dir, l'ésser mor), l'ànima també ho fa. Per tant, aquesta teoria rebutja el principi d'inmortalitat de l'ànima i defensa que aquesta no té una existència separada del cos.
Aristòtil, en la seva fíica aristotèlica, estableix també un altre significat de l'ànima: és el principi de moviment, Els éssers animats porten el prinipi de moviment a dins, i per tnt són capaços de moure's per si sols; els éssers inanimats, en canvi, no porten el principi de moviment a dins, i han de ser moguts per un ésser animat.
Per últim, cal parlar de què aquestes substàncies poden canviar, i ho fan mitjançant dos tipus de canvis: l'accidental (si la substància canvia de lloc, volum o nombre), i el substancial (tot i que la matèria és la mateixa, la forma de la substància varia).
No hay comentarios:
Publicar un comentario