Segur que moltes vegades hem reflexionat sobre què és exactament la felicitat, si tothom la concep de la mateixa manera, com arribem a aconseguir-la... I segur que si hem intentat donar-li una definició hem comprovat que no és pas fàcil.
Aristòtil la defineix com un "objecte final, allò que sempre escollim per si mateix, i mai per una altra cosa".
En la seva ètica nicomàquea, parla de la felicitat com el bé suprem al qual aspirem tots els éssers humans. És a dir, que totes les persones tendim a ser feliços. Per tant, aquest es converteix en el nostre objectiu des del moment en què naixem.
Relacionant-ho amb la teoria teleològica d'Aristòtil, que diu que totes les coses tendeixen a passar per totes les seves potencialitats per tal d'actualitzar-se, la nostra màxima potencialitat seria la felicitat. Si no aconseguim ser feliços no acabem de realitzar-nos com a persones.
Totes les accions que duem a terme al llarg de la nostra vida estan orientades a aconseguir la felicitat. Per això diem que la felicitat té valor per si mateixa, és a dir, no l'escollim amb vista a res més. En canvi, els altres béns els escollim per si mateixos, però també amb vista a la felicitat. Són mitjans o instruments que ens permetran esdevenir feliços.
El diccionari ens ofereix la següent definició de felicitat: "estat de l'ànim plenament satisfet". No s'allunya gaire de l'anterior definició vista, ja que Aristòtil afirma, com ja he comentat, que quan arribem a ser feliços ens sentim plens i realitzats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario