ÈTICA PER AL MEU FILL

Al seu llibre Ètica per al meu fill, el filòsof Fernando Savater tracta algunes qüestions essencials relacionades amb l’ètica i la moral.

Un dels conceptes claus és el de llibertat. Citant Erich Fromm, afirma que la vida de l’home no pot “ser viscuda” repetint els patrons de l’espècie, sinó que és ell mateix

–cadascú- qui ha de viure. És a dir, que l’home no actua mogut per instints com fan els animals, sinó que ha de decidir què fa a les diferents situacions que se li presenten a la seva vida. I això suposa que és un ésser lliure, que pot (i que ha d’) escollir.

Aquesta característica essencial de l’home implica que ha d’assumir les conseqüències dels seus actes.

L’ètica, afirma Savater, s’ocupa del que cadascú fa amb la seva llibertat. És l’art d’escollir el que ens convé i viure el millor possible. El contrari de ser “moralment imbècil”, assegura el filòsof, és tenir consciència. Aquesta consisteix en el següent:

a) Saber que no to tot és igual perquè volem viure i, a més, viure bé, humanament bé.

b) Estar disposats a fixar-nos en si allò que fem correspon al que realment volem o no.

c) Anar desenvolupant, a base de pràctica, el bon gust moral, de manera que hi hagi certes coses que, espontàniament, ens repugni fer.

d) Renunciar a buscar coartades que dissimulin que som lliures i,per tant, responsables de les conseqüències dels nostres actes. Quan hem fet alguna cosa de la qual ens avergonyim, procurem assegurar que no vam tenir més remei que actuar d’aquella manera, que no vam poder escollir (“seguia ordres dels meus superiors”, “vaig limitar-me a fer el que feia tothom”, “vaig perdre el cap”, “és més fort que jo”, etc.). És a dir, ens confessem “esclaus de les circumstàncies” per tal d’eximir-nos de les responsabilitats.

En relació al primer dels punts anteriors, el de la vida humana, Savater sosté que “per tal que els homes puguin fer-me humà, jo he de fer-los humans a ells; si per a mi tots són com coses o com bèsties, jo tampoc seré millor que una cosa o una bèstia. Per això, donar-se la bona vida no pot ser diferent a donar la bona vida, és a dir, tractar les persones humanament. Això implica tractar els altres com a iguals i, per poder-ho fer, se’ls ha de comprendre “des de dins”, posar-se a la seva pell i, per tant, tenir en compte els seus drets i relativitzar els nostres interessos per harmonitzar-los amb els seus.

El que li interessa a l’ètica, continua, és com viure bé la vida humana, la vida que transcorre entre humans. Si un no sap sortir-se’n per sobreviure als perills naturals, perd la vida, però si un no té ni idea d’ètica, el que perd o malgasta és allò humà de la seva vida.

Savater fa seves les paraules d’Erich Fromm quan afirma que la màxima “no facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu” és un dels principis fonamentals de l’ètica, però que és igualment correcte afirmar que “tot el que facis als altres, t’ho fas també a tu mateix”. I és que quan actuem de forma incorrecta i fem mal a algú, alhora ens estem perjudicant a nosaltres, ja que ens estem degradant com a persones.

Per acabar, Savater ens recorda també les paraules de Séneca quan sosté que “el valor de tota virtut rau en ella mateixa, ja que no es practica en ordre al premi, sinó que la recompensa de l’acció virtuosa és haver-la realitzat”.

ARISTÒTIL I LA FELICITAT

Segur que moltes vegades hem reflexionat sobre què és exactament la felicitat, si tothom la concep de la mateixa manera, com arribem a aconseguir-la... I segur que si hem intentat donar-li una definició hem comprovat que no és pas fàcil. 

Aristòtil la defineix com un "objecte final, allò que sempre escollim per si mateix, i mai per una altra cosa".

En la seva ètica nicomàquea, parla de la felicitat com el bé suprem al qual aspirem tots els éssers humans. És a dir, que totes les persones tendim a ser feliços. Per tant, aquest es converteix en el nostre objectiu des del moment en què naixem.

Relacionant-ho amb la teoria teleològica d'Aristòtil, que diu que totes les coses tendeixen a passar per totes les seves potencialitats per tal d'actualitzar-se, la nostra màxima potencialitat seria la felicitat. Si no aconseguim ser feliços no acabem de realitzar-nos com a persones.

Totes les accions que duem a terme al llarg de la nostra vida estan orientades a aconseguir la felicitat. Per això diem que la felicitat té valor per si mateixa, és a dir, no l'escollim amb vista a res més. En canvi, els altres béns els escollim per si mateixos, però també amb vista a la felicitat. Són mitjans o instruments que ens permetran esdevenir feliços.

El diccionari ens ofereix la següent definició de felicitat: "estat de l'ànim plenament satisfet". No s'allunya gaire de l'anterior definició vista, ja que Aristòtil afirma, com ja he comentat, que quan arribem a ser feliços ens sentim plens i realitzats. 

ÈTICA I MORAL

És molt probable que aquests dos termes ens confonguin i ens facin pensar que volen dir el mateix, ja que etimològicament no es diferencien. Moral prové d'un terme llatí, mores, que vol dir costum. Ètica prové d'un terme grec, ethos, que també vol dir costum o hàbit. 

Tot i aquesta semblança etimològica, cal fer una distinció entre els significats d'ètica i de moral. 

La moral és un fet real que trobem a totes les societats, i consisteix en un conjunt de normes que es transmeten de generació en generació, que evolucionen durant el temps, i posseeixen diferències importants respecte la moral d'altres societats i d'altres èpoques històriques. 

Per tant, la moral té a veure amb el nivell pràctic, i ens permet saber què hem de fer en una determinada situació. És la guia de conducta dels membres d'una societat. 

La ètica, en canvi, dirigeix la conducta de cada persona. Reflexiona sobre quin és el fonament de les normes morals, el seu sentit, la seva validesa i les seves possibles excepcions. 

És a dir, la ètica té a veure amb el nivell reflexiu, i sorgeix de l'interior de la persona com a resultat de la seva reflexió. 

Resumint les idees principals, la moral és el conjunt de normes que regulen el nostre comportament, i les nostres decisions sobre el que està bé i el que està malament. S'imposen des de l'exterior (per tant són de caràcter obligatori i impositiu), i tenen una important base social. 

La ètica busca les raons que justifiquen una acció moral, i ens permet jutjar i valorar la manera com ens comportem els éssers humans. Influeix en la conducta d'una persona des de la seva pròpia consciència i voluntat. El fonament de la norma ètica és el valor que el subjecte descobreix internament amb la seva reflexió. 

DILEMES ÈTICS

Moltes vegades segur que ens hem trobat o  ens han explicat situacions que ens posen enmig de dues opcions, i que ens obliguen a preguntar-nos: què he de fer?  

Un dilema ètic és una narració breu, en forma d'història, en la qual es presenta una situació problemàtica que presenta un conflicte de valors, ja que el problema moral que exposen té varies solucions possibles que entren en conflicte les unes amb les altres. Auesta dificultat per escollir una conducta obliga un raonament moral sobre els valors que estan en joc, exigint una reflexió sobre el grau d'importància que donem als nostres valors. 

Segons el filòsof Banks, un dilema ètic es defineix com "una situació de presa de decisions que comporta una difícil elecció entre dues alternatives igualment no desitjables, i en la qual no està clar quina és la correcta".

TIPUS DE DILEMES

1. DILEMA D'ANÀLISI

És aquell en el qual el protagonista de la història ja ha pres una decisió i executat una conducta, i es tracta de què el lector valori la resposta que s'ha donat al problema. 

2. DILEMA DE SOLUCIÓ 

El problema es planteja obert, és a dir, únicament s'exposa el cas i les circumstàncies, per tal de què el lector es planteji quina és la solució que considera més adequada i correcta. 

3. DILEMA D'HIPÒTESI

És aquell que presenta una situació abstracta o molt allunyada de la relitat, improbable que li passi al lector.

4. DILEMA MORAL REAL

Planteja una situació real extrata de la vida quotidiana. 

5. DILEMA COMPLET

Informa amb amplitud de les diverses circumstàncies que influeixen en el problema, amb lafinalitat de què qui emeti un judici sobre ell disposi de la major quantitat possible d'informació, la qual cosa farà que la presa d'una decisió sigui més ajustada a la situació. Al disposar de totes les variables, el judici moral serà més racional i correcte. 

6. DILEMA INCOMPLET

No proporciona una informació completa sobre les circumstàncies del dilema, sinó que simplement el presenta, sense donar detalls. Davant aquesta falta d'informació, el lector ha de fer esforç reflexiu per discernir quina decisió s'ha de prendre. 

Veiem ara alguns exemplesde dilemes ètics.

DILEMA 1

Tres membres d'una família són captius. Els captors donen a un d'ells la possibilitat d'escollir quin dels altres dos morirà. Si no escull, tots moriran.

Què ha de fer, la persona a qui se li permet triar qui ha de morir? Té el dret de decidir que a una de les altres dues persones se li tregui la vida per tal de salvar-se a si mateix? I si és així, quin és el criteri per dir quina de les dues és l'escollida?

Però també podríem pensar que, si decideix no dir cap nom, per no sentir-se responsable directe de la mort d'un dels seus familiars, està dictaminant indirectament                      

DILEMA 2

En na classe s'ha trencat el vidre de la finestra com a conseqüència de la mala conducta d'un dels alumnes. El professor demana qui ha estat el culpable, i afegeix que si aquest no apareix tota la classe se'n farà responsable i haurà de pagar la seva reparació. Un grup d'alumnes sap qui és el responsable, però decideix no dir res, ja que l'alumne causant del problema és un amic seu, i no volen ser acusats de traïdors ni fer front mb els problemes que els suposaria la seva confessió.

Consegüentment, tota la classe és castigada.

És correcta la conducta d'aquest grup d'alumnes? Han vist fer a un altre una conducta incorrecta, però decideixen no delatar-lo perquè es el seu amic. Automàticament, es converteixen en els seus còmplices.

Què han de prioritzar en una situació com aquesta: el valor de l'amisat, o el valor de la responsabilitat i la sinceritat?

DILEMA 3

Una dona en un camp de concentració és obligada per un guàrdia a escollir salvar únicament un dels seus dos fills.

DILEMA 4

A Europa, una dona és a punt de morir d'un tipus especial de càncer. Hi ha un medicament que els metges pesen que pot salvar-la. Es tracta d'una substància nova que un farmacèutic de la mteix ciutat ha descobert recentment. La fabrcació d'aquest medicament és molt cara però el preu que en demana el farmacèutic és deu vegades el que li costa produir-lo. 

El marit de la dona malalta, Henz, demana diners prestats a tothom, però només acosegueix reunir uns 1000 dòlars, que és l meitat del preu del fàrmac. Li demana al farmacèutic que li vengui més barat, o que li permeti pagar-lo més endavant. Però el farmacèutic li respon: "No, jo he descobert el medicament i en trauré diners". Així que en Heinz, desesperat, decideix entrar de nit l magatzem de la farmàca per robar la medicina que necessita la seva dona. 

Fa Heinz el correcte? S'està saltant les normes per una bona causa? La seva acció serà justificable davant de la justícia, o haurà d'assumir les conseqüències dels seus actes? 

Què és més important en aquest cas: complir una llei establerta per la societat com ara no robar, o fer cas a la seva consciència i saltar-se-la perquè va en contra dels seus principis personals en aquest moment?

DILEMA 5

Et tobes navegant per alta mar en una barca amb quatre persones més. De sobte, una forta tempesta fa que comenci a entrar aigua a la barca, Si no feu res, tots morireu. No obstant, si empenys cap a l'aigua alguna de les altres persones la barca podrà estabilitzar-se.  La llences per la borda per un bé general, o deixes que tots morin?

DILEMA 6

Vas a comprar ous al supermercat, i et trobes amb que n'hi ha de dos classes. Els ous de gallina campera costen cinc euros, i els de gallina criada en gàbia tres. Què és més importnt per a tu: les condicons de vida de les gallines o els dos euros que et pots estalviar?

DILEMA 7

Et trobes tancat en una habitacó, sol. Al costat, hi ha una altra habitació en la qual es troba una altra persona, que tu no coneixes de res. No us podeu comunicar. Cada un de vosaltres disposa d'un botó que, al pressionar-lo, provoca la teva mort i l'obertura de la porta de l'altra habitació. Si passa una hora sense que cap dels dos premi el botó, ambdós moriran. Pressiones el botó, o esperes a que l'altra persona ho faci? 

DILEMA 8

Una enginyera treballa en una fàbrica de productes químics Se n'adona de què s'ha produit una fissura en un conducte pel qual surt un líquid que contmina el medi ambient. 

L'enginyer ha comuncat l'averia al director, però aquest no vol deixar de produir perquè això li faria perdre molts diners i hauria d'acomiadar alguns treballadors, la qual cosa suposaria una important crisi social a la zona. 

Per solucionar l'averia cal canviar uns elements fonamentals en la producció i caldria parar durant un mes la fàbrica. Si no s'arregla, la contaminció s'incrementarà i això repercutirà en la vida aquàtica i en la dels habitants que es subministren l'aigua d'un riu proper a la fàbrica. 

Si l'enginyer decideix denunciar a les autoritats el perill que suposa aquesta fissura haurà d'enfrontar-se al director i a la possibilitat de ser acomiadada. 

Què ha de fer?

DILEMA 9

El molt estiat gat Kito necessita un procediment mèdic que costarà diversos centenars de dòlars. L'instint del seu amo és pagar el que el gat necessita, però no pot evitar pensar que està malament gastar tants diners en un gat, quan hi hi ha tanta malalta i sol·licitada d'un tractament que no pot pagar degut a què no té recursos ni accés als serveis de salut. 

En comptes de gastar tants diners en el gat, no seria millor invertir o ajudar a curar-se a éssers humans malalts? O ha de pagar el que necessiti, ja que és el seu gat i se l'estima, a part de què el seu estat de salut és la seva responsabilitat? Són coses incompatibles, cuidar del gat i ser una persona solidària? Podem comparar el fet de salvar un animal amb salvar una persona? 

DILEMA 10

Es tracta d'una nena de 5 anys d'edat atesa en un centre mèdic a causa d'una deficiència renal. Estava sota diàlisi renal crònica, pel que es va considerar la possibilitat d'un trasplantament de ronyó. L'èxit d'aquest procediment en el seu cas particular era qüestionable. Evidentment, es sol·licitva que el ronyó trasplantat no patís la mateixa malaltia. Després de discutir el problema amb els pares de la pacient, es va decidir prosseguir amb els plans de trasplantament. Es va tipificar el teixit del ronyó i es va comprovar que no seria fàcil trobar donants. Els seus germans de 2 a 4 anys d'edat eren molt petits per ser donants. La seva mare va resultar no ser histocompatible, però sí el seu pare. Així se li va transmetre, en una reunió a soles amb ell. També se li va dir que el pronòstic de la seva filla era bastant incert. Després de pensar-ho, el pare de la nena va dir que no desitjava donar el seu ronyó a la seva filla. Va admetre que no tenia el coratge suficient i que, particularment pel pronòstic incert, el grau de patiment ja suportat per la nena, decidia no donar-lo. El pare va demanar al metge que digués a la seva família que no era histocompatible. Tenia por que en saber la veritat, l'acusessin d'haver deixat morir la petita. Encara que no compartia la decisió del pare de la pacient, el metge finalment va accedir a dir-li a la dona que "per raons mèdiques" no era convenient que el pare fos el donant.

Pot el pare de la nena decidir no donar el seu ronyó? Quins elements de la situació recolzarien la seva decisió?

I el metge, ha d'acceptar el que li diu el pare? Ha de mentir a la família perquè aquest li ho demana? O ha de dir la veritat, ja que és el que li exigeix la seva professió?

DILEMA 11

Imagina que ets ciutadà d'un esat dels Estats Units, on la pena de mort és legal. Tu, però, estàs totalment en contra d'ella. Et toca ser membre d'un jurat.

Acceptaries participar en aquest jurat per jutjar una persona d'assassinat, qui, en cas de ser declarada culpable, podria ser condemnada a la cambra de gas, o et negaries a participar-hi, sabent que podràs ser sancionat o castigat? Justificaries la teva participació argumentant que és deure de tot ciutadà participar en l'administració de la justícia i que, per tant, no fas res més que complir amb el teu deure social i legal? 

DILEMA 12

Un home va ser sentenciat a deu anys de presó. No obstant, després de dos va escapar-se, va canviar-se de nom i va començar una nova vida a l'altra punta del país. Duran vuit anys va anar estalviant diners per tal de crear el seu propi negoci. Era amable amb els seus empleats, els pagava sous justos, i la majoria dels beneficis que obtenia els donava a obres de caritat. Un dia, una antiga veïna el va reconèixer. 

L'ha de denunciar a la policia per tal de que acabi de complir la seva condemna? 

DILEMA 13  

En un hospital hi ha cnc persones ferides greument. A cada una li falla un òrgan diferent. Moriran dintre de poc. La única solució és un trasplantament d'urgència, però les llistes d'espera són tan llargues que no arribarien a temps. Seria correcte matar un persona que passeji pel carrer i trasplantar els seus òrgans per salvar les cinc persones malaltes?  

DILEMA 14 

Pot derribar-se un avió segrestat en un territori despoblat i matar a tots els passatgers i membres de la tripulació que no tenen res a veure amb el segrest, si es sap que el segrestador vol derribar l'avió en un lloc com ara un aeroport, en el qual moririen moltes més persones? 

DILEMA 15

Imagina que uns soldats ataquen el teu poble. Tots els veïns us amagueu en un soterrani. Arriben una dona amb el seu bebè a refugiar-se també. El bebé comença a plorar. A no ser que calli, els soldats us descobriran i us mataran a tots. Seria lícit asfixiar-lo per salvar-vos a tots?

DILEMA 16

El professor d'ètica d'un institut està treballant amb els seus alumnes el tema de la igualtat entre els homes i les dones en la societat actual. Divideix la classe en grups de treball i els assigna a tots la tasca d'elaborar un pòster sobre la igualtat d'homes i dones. Acabat el treball, organitzarà una exposició de tots els pòsters en un lloc ben visible de l'institut perquè el puguin veure tots els alumnes, professors i les visites. En lliurar els treballs acabats, hi ha un en què els alumnes realitzen una defensa de la inferioritat de la dona i de la necessitat que ocupi posicions diferents en la societat, dedicada sobretot a les tasques domèstiques, especialment a la criança dels fills. El professor admet el treball per a la qualificació dels alumnes i el puntua sense tenir en compte el que diuen, avaluant només el treball realitzat per elaborar el pòster; però considera que no és possible incloure-ho en l'exposició. Els alumnes afirmen que això atempta contra la seva llibertat d'expressió; el professor al·lega que la difusió pública en un centre de l'Estat d'un pòster en contra de la igualtat no s'ha d'autoritzar. ¿És correcta la decisió del professor, o tenen raó els alumnes?

DILEMA 17

Ramón Sampedro era una persona molt activa que va tenir un accident que el va deixar tetraplègic als 25 anys. Amb el pas del temps va desitjar posar fi a la seva vida i, per això, va començar la seva particular lluita davant els tribunals per tal de sol·licitar un dictamen perquè es pogués acabar amb la seva vida. Diferents tribunals van estudiar el cas, però tots ells es van pronunciar en contra. Ramón Sampedro no va desistir del seu desig i finalment el 12 gener de 1998 va aconseguir posar fi a la seva vida amb una combinació de cianur amb mata-rates. Per poder realitzar-la va necessitar l'ajuda d'onze dels seus amics. Per evitar que aquests poguessin ser processats, a cada un d'ells li va encarregar una cosa diferent, de tal manera que cap d'ells va fer res que pogués ser considerat un delicte. El pla va ser el següent: després de repartir 11 claus entre els seus amics, un va comprar el cianur, un altre el va analitzar, un altre va calcular la proporció de la barreja, un altre el va traslladar de lloc, un altre el va recollir, un altre va preparar el beuratge, un altre el va introduir en un got, un altre va col·locar la palla perquè en Ramon s'ho pogués beure, un altre el va posar al seu abast, un altre va recollir la carta de comiat i finalment un altre es va encarregar de gravar en vídeo la seva mort.

Van fer els amics el correcte?

DILEMA 18

Tots els alumnes de 2n d'ESO faran un viatge de fi de curs a Madrid. El viatge li costa a cada alumne 180 euros. L'institut té per norma ajudar cada alumne pagant el 10% del cost , que en aquest cas són 18 € per alumne.

La tutora del curs sap que hi ha dos alumnes que no podran anar perquè no tenen diners per pagar el viatge, ja que el pare i la mare estan a l'atur.

Proposa a la directora del centre que es canviï la norma: en lloc de donar 18 euros a cada alumne, retirin aquesta ajuda i la facin servir per pagr el viage als dos alumnes que no tenen diners.

Ha d'accedir la directora a la petició de la professora?

DILEMA 19

Un tramvia passa descontrolat per una via. En el seu camí es troben cinc persones. Existeix un botó que permet la opció de desviar el tramvia cap a un segona via, en la qual hi ha només una persona.

S'ha d'accionar el botó?

DILEMA 20

Un equip del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) es dedica a crear animals amb característiques molt concretes, la qual cosa els permet estudiar problemes que fins ara no es podien estudiar. L'equip del teu amic està desenvolupant tractaments personalitzats contra el càncer i han decidit crear ratolins avatar als quals els implanten tumors cancerígens, de tal manera que n'acaben desevolupant uns exactaments iguals a l'original. Un cop desenvolupat el tumor, prova amb ell diferents tractaments, per veure quins són eficaços i quins no. Gràcies a aquest tractament han aconseguit curar fins al moment a dos pacients amb càncer avançat. Un dels membres de l'equip, després d'assistir a una conferència sobre els drets dels animals, considera que és una crueltat inadmissible crear animals i provocar-los malalties mortals, pel que està pensant plantejar el problema en l'equip d'investigació i, si decideixen seguir amb aquests experiments, renunciar al seu treball i denunciar el que allí s'està fent.
Què ha de fer aquesta persona? Què faries tu si formessis part de l'equip de treball?

Un equip del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) en el qual creen animals amb característiques molt concretes, la qual cosa els permet estudiar problemes que fins ara no es podia estudiar. L'equip del teu amic està desenvolupant tractaments personalitzats contra el càncer i han decidit crear ratolins avatar (còpia) als quals els implanten tumors cancerígens pel que aquests ratolins desenvolupen un tumor exactament igual a l'original (d'aquí el seu nom). Un cop desenvolupat el tumor, prova amb ell diferents tractaments el que els permet saber quins són eficaços i quins no. Gràcies a aquest tractament han aconseguit curar fins al moment a dos pacients amb càncer avançat (un càncer de pàncrees i un carcinoma adenoide quístic). Un dels membres de l'equip, després d'assistir a una conferència sobre els drets dels animals, considera que és una crueltat inadmissible crear animals i provocar-los malalties mortals, pel que està pensant plantejar el problema en l'equip d'investigació i, si decideixen seguir amb aquests experiments, es plantejarà renunciar al seu treball i denunciar el que allí s'està fent.
Què ha de fer aquesta persona? Què faries tu si formessis part de l'equip de treba

ARISTÒTIL I LA TEORIA HILEMÒRFICA

Aristòtil estableix que qualsevol objecte particular o substància que té existència per si sol està constituit per dos elements, dependents l'un del l'altre. Per una banda, tenim la matèria (hylé) i per una altra la forma (morphé).

La matèria respon a la pregunta "de què està fet?". És indeterminada (no té cap concreció), i concreta o individualitza la forma. 

Aquesta última respon a la pregunta "què és?", i es correspon amb l'essència universal, el concepte genèric o la idea. La forma determina la matèria (li posa límits). 

Si apliquem la teoria hilemòrfica en els éssers humans, la matèria serien les cèl·lules que componen el cos, i, la forma, l'ànima. 

Com que aquests dos elements no són independents l'un de l'altre, quan el cos deixa de funcioar (és a dir, l'ésser mor), l'ànima també ho fa. Per tant, aquesta teoria rebutja el principi d'inmortalitat de l'ànima i defensa que aquesta no té una existència separada del cos.

Aristòtil, en la seva fíica aristotèlica, estableix també un altre significat de l'ànima: és el principi de moviment, Els éssers animats porten el prinipi de moviment a dins, i per tnt són capaços de moure's per si sols; els éssers inanimats, en canvi, no porten el principi de moviment a dins, i han de ser moguts per un ésser animat. 

Per últim, cal parlar de què aquestes substàncies poden canviar, i ho fan mitjançant dos tipus de canvis: l'accidental (si la substància canvia de lloc, volum o nombre), i el substancial (tot i que la matèria és la mateixa, la forma de la substància varia). 

PUGEN O BAIXEN?

Aquesta imatge representa l'escala de Penrose, coneguda també com "escala infinita" o "escala impossible". És una il·lusió òptica creada pels matemàtics anglesos Lionel Penrose i el seu fill Roger Penrose. 

Consistex en la representació bidimensional d'unes escales que canvien la seva direcció 90 graus quatre vegades, al temps que donen la sensació de què pugen o baixen a la vegada. Si seguim qualsevol dels personatges veurem que baixem o pugem (depenent la perspectiva com ho mirem) prolongant-nos fins l'infinit. Això és degut a que l'escala s'uneix a sí mateixa, i per això no té ni principi ni fi.

Aquesta escala és un exemple d'una realitat possible representable. És a dir: és una realitat que no existeix físicament, però sí que pot ser representada en dues dimensions. 

DESCARTES I EL DUBTE METÒDIC

(La Haye, França, 1596 - Estocolm, Suècia, 1650). Va ser un filòsof i matemàtic francès. És considerat pare de la flosofia moderna, i iniciat del racionalisme. Va proposar-se construir una nova filosofia sobre la base de la raó i amb l'eficaç metodologia de les matemàtiques. Igual que Galileu, va patir la persecució degut a les seves idees. 

FILOSOFIA DE DESCARTES

Destaquen de Descartes les obres Meditacions metmòrfiques (tractat en llatí) i El discurs del mètode (obra de divulgació escrita en francès). En elles es dedic a explicar el sistema filosòfic que va emprar amb l'objectiu de desenmascarar les evidències i certeses que componen la ciència, conegut com el "dubte metòdic".  Aquest projecte consisteix en 

posar en dubte tots els seus coneixements adquirits o heretats, els sentits, els principis matemàtics i, fins i tot, la seva existència i la del món. Per tal de forçar-se a dubtar, imagina la presència d'un "geni maligne", que és un ésser superior que l'enganya sobre totes les coses. 

El primer que observa Descartes és que no pot dubtar de què ell mateix està dubtant. És a dir: troba una primera certesa absoluta, la res cogitans, que és una subtància pensant. Cogito ergo sum, que vol dir "penso, llavors existeixo". Ja té la primera conclusió: partim d'un "jo", d'un subjecte, que té existència per si mateix i que dubta, pensa. 

El segon que es planteja Descartes és que aquest "jo" viu en un món. Per tant, és necessària la distinció entre sujecte i món (substància extensa o res extensa). Com que ell s'ha proposat dubtar de tot, no pot creure que aquest món sigui real. Necessita que una tercera substància verifiqui l'existència d'aquest món. 

Aquesta tercera substància (substància infnita o res infinita) és un Déu metafísic que, pel seu caràcer bo, és incapaç d'enganyar-lo sobre res o inculcar-li idees incorrectes. D'aquesta manera, justifica l'existència del món.